divendres, 7 de desembre del 2007

exercici de memòria

Com mana la Núria, ara toca parlar de mi.

Fa deu anys enrere: Vaig experienciar els primers símptomes de la preocupació adulta (fins aleshores havia estat una criatura feliç -en el sentit de bogeria infantil): els meus pares em van comunicar que marxàvem al Quebec durant gairebé un any. Van aparèixer les pors, l'enyorança anticipada i la intriga.

Fa cinc anys enrere: En plena adolescència. És quan vaig començar a adonar-me de tots els valors que m'havia transmès la família, i del benefici que suposaven aquests. Inicio una etapa plena de noves experiències, sentiments i desitjos.

Fa un any: Jo també havia acabat el treball d'Investigació de Mercats i tampoc em seguia un núvol negre. Compartia un bon sopar amb un bon amic, que en aquell moment encara no ho era, i el païa amb una copa d'alguna tipus d'alcohol. Començava a descobrir passions i a conèixer-me a mi mateixa (si, una mica tard ja ho sé). Ah, també vaig creure en poders sobrenaturals.

Ahir: Em vaig entristir al veure que havia d'estudiar quelcom que no m'agradava gens, i la certesa de que no m'agradava gens encara m'entristia més. La meva tristesa es va acabar tot compartint un entrepà del Xavisan amb un altre bon amic, una pel·lícula de terror i les olors d'uns camps de més enllà de Samalús.

Avui: M'he llevat a dos quarts d'una sobre un matalàs de llana, no gaire còmode. He agafat el cotxe, me n'he anat a casa, m'he rentat la cara, he anat a segellar l'abonaré a la caixa i a comprar raviolis al mercadona. He dinat, he estudiat durant dues hores i el cansament m'ha fet entrar al blog de la Núria. Ara espero per anar a Sopar al Carrer Gran amb dues, o tres, bones amigues. (com podeu veure tots els meus amics son bons).

Cinc cançons: és impossible triar 5 cançons d'entre tota la multitud que hi ha. Per això poso les 5 últimes que he escoltat. Love me or leave me (Nina Simone); Jazzanova - coffee talk (Saint Germain), Allah (tiken Jah Fakoly), O meu destino (Névoa), Liberty city (Jaco Pastorius).

Cinc llocs per visitar: El Marroc, L'Argentina, El Brasil, la Índia, Noruega, tornar a Islàndia, tornar al Quebec, el Senegal, Cuba, Groenlàndia, Iraq, el Japó, Austràlia... i tants més. Ho sento és que no en puc triar 5.

Cinc coses que m'agrada menjar/beure: Xocolata, fuet, formatge, arròs a la cassola, vi...

Cinc joguines preferides: Forest family, la Manulita, els cotxes de joguina, una pilota, pales i galledes.

Cinc persones a qui convido a fer el mateix exercici: A la Marta (cusina), la Ro, la vane, el miguel (insistint-li) ... etc. i a tothom qui ho llegeixi. Imprescindiblement (a no ser que ja ho hagi fet).

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé berta, una bona manera de resumir alguns moments. Quan tingui una estona jo també ho faré, pq requereix pensar una mica i ara mateix tinc el cap molt ple... Tots els teus amics són/som bona, però és una mica veritat oi? espero que em truquis perquè tornem a sopar avui! un petonot!


Publicitat (si mires el fotolog ho entendras): al final t'he escrit als dos llocs!

Rocio ha dit...

tendre que ceder ante la insistencia. En fin... que me ha gustado conocerte un poco más, TOT I QUE ya me quedo muy claro que tipo de persona eres: de esas que están con una solo por los creditos de libre elección. Esto de ser sudaca es como ser rico, nunca sabes si la gente está contigo por amistad o por conveniencia. que triste que es mi vida. XDDD

Anònim ha dit...

Uo uo uo,
no ho dubtis que ho faré!
i ja estic impacient pel dia 20, sisisi, serà mooolt gran!

muaa!

Laia ha dit...

bueno berta, ja que m'has esrit que volies saber de la meva vida et diré que fa 10 anys en prou feines em preocupava gaire cosa més que els amics, fa 5 anys continuava una mica igual i una miiiiiica preocupada pel meu futur professional, fa un any em preocupava mercats perquè la vaig haver de deixar per setembre a causa de la meva migranya, ahir era una mena de mal de cap amb potes per això quan em vas parlar no hi era, vaig haver d'anar al llit i avui m'he llevat més o menys bé per estudiar una cosa, que com a tu, m'entristeix, em posa de mala llet i sobretot: no m'agrada, però és el que hi ha.

Qualsevol que llegeixi això pensarà que la meva evolució com a persona ha estat negativa, com més gran em faig més malalta i trista estic, però nooo, tranquils, que sóc molt feliç i cada cop més ole ole, és només que aquest maleït mal de cap, mercats, màrquting i tot el que se li assembla em... m'entristeix com diu la berta xD

Núria G. Carbonell ha dit...

Visca els posts de la Laia! Laia últimament ets la persona que més em fa riure del meu voltant jajaja (però no em ric de ti eeehhh?) Ai verge santíssima, quines espitxurrades!

Berta, noia, m'ha agradat molt el teu exercici de memòria, tal com ha dit la Ro, m'ha servit per conèixer-te millor...